El col·legi. La separació. El mar. Els espinacs. Les injeccions. On s'ha anat l'avi? Com serà la meva germaneta quan neixi? Jo també moriré? Què és una guerra? Per què ell sí i jo no? La mare. El pare. El quart al final del passadís. Les vaques. Els llops. Les bruixes, fantasmes, vampirs i altres parents. Els gossos. Però què hi ha en realitat sota el meu llit?

Hi ha milers de preguntes que un nen i una nena es fan. Preguntes que tradicionalment han estat considerades tabú al teatre per a la infància. La mort, la malaltia, la solitud, la por… A través de l'anàlisi textual i espectacular, Lola Fernández de Sevilla explora la necessitat de reflectir aquests temes terribles en la creació teatral que es dirigeix a nens i nenes. Qui continuï considerant la infància com el més feliç dels temps, ens diu l'autora, és que ha perdut la memòria; la por, les preguntes, simplement adapten la seva mida a la de qui les formula. L'autora ho exemplifica a través de nombrosos materials textuals i espectaculars, i centra la seva mirada, de manera més detallada, a l'obra Una nena, de la companyia granadina La Rous.